Missatge
  • Directiva de Privacitat Europea

    Aquesta web utilitza cookies per a administrar, navegar i altres funcions. Si vols seguir utilitzant la nostra web, has d'acceptar aquest tipus de dades al teu equip.

    Veure els Documents de la Directiva de Privacitat

    Tu has denegat les cookies. Sempre es poden acceptar.

'Aturem la tercera guerra d‘Iraq!', d'Alex Anfruns

El 31 de desembre de 2011, l'exèrcit USA es va retirar d‘Iraq després d'una segona  invasió al 2003, i al llarg d'una ocupació i d'una guerra que ha significat centenars de milers de víctimes mortals. I ara, dos anys després, els USA tornen a "liderar" una coalició internacional en el marc de la "guerra contra el terrorisme". Es essencial fer memòria: el "terrorisme" és un concepte que serveix per fer por davant d'una amenaça imprecisa. Això no equival a negar la seva realitat. Però que el terrorisme sigui invocat com a amenaça pels mateixos governs que fa anys que el promouen a les regions que volen controlar, com ara Afganistan o Síria, constitueix un element bastant groller de la propaganda de guerra. Es el mateix pretexte que Bush, Blair i Aznar van utilitzar l'endemà de l'onze de setembre de 2001, amb l'objectiu de multiplicar les agressions imperialistes.

I de destruir el que quedava d‘Iraq, després d'un llarg període d’embargament des de la primera guerra del Golf. Seria llarg esmentar aquí totes les retallades de llibertat que aquest concepte ha significat per als ciutadans nordamericans, permetent la llei antiterrorista "Patriot Act", destinada a vigilar-los estretament. Des de l'escàndol de les escoltes telefòniques, les derives d'aquest model de societat d'hipervigilància han estat denunciades abastament. Pel ciutadà nordamaericà Edward Snowden, un jove heroi exiliat que ha sacrificat la seva carrera professional per ideals de justícia.

Per Dilma Russef, presidenta d'un país tan important com Brasil. I per...Angela Merkel ! Curiós que els Estats Units espiïn al seus millors aliats, no? Però no ens allunyem de la qüestió principal: cal admetre que es tracta de la mateixa guerra amb els mateixos pretextes, els mateixos objectius, i per tant, les mateixes "solucions" militars. Fa una setmana, França, un dels països que amb més fermesa va rebutjar la guerra d'Iraq al 2003, ha aprovat la seva pròpia "Patriot Act". Lluny queda el temps en que França feia prevaldre la seva tradicional posició d'autonomia respecte a la política exterior nord-americana.

Des que Sarkozy va fer entrar França a l'Otan al 2010, el nostre veí de dalt s'ha convertit en l‘aliat més fidel dels USA. D'ara endavant, París ja no és el símbol de les llums i de la tradicional diplomàcia francesa, sinó que representa la total submissió a la fosca agenda imperialista dels USA.

Criticar el paper dels USA a Iraq, Afganistan, Síria, etc. no implica per part nostra cap prejudici cap al poble nordamericà. Cal recordar als que s'indignen selectivament, que estem al segle XXI, no a  l‘època del Far West? Cal recordar que el colonialisme europeu va finalitzar poc després de la segona guerra mundial gràcies a les lluites d'alliberament nacional dels països del Sud? Des de llavors, els pobles i nacions del món compten amb el dret internacional i les Nacions Unides.

Bé és cert, que encara que el colonialisme es va acabar, la submissió política del Sud cap al Nord ha donat pas a la submissió econòmica, mitjançant altres mecanismes com el FMI. Les intervencions militars sense l‘aprovació de Nacions Unides son il•legals i criminals. Però la situació actual és encara més greu que amb Iraq 2. Com ho hem vist aquest estiu amb els bombardejos d'un govern israelià d'extrema dreta sobre la població civil de Gaza, causant 2000 víctimes mortals, de les quals 500 són infants, les Nacions Unides son insuficients. Cal el compromís ciutadà i la solidaritat dels pobles.

En realitat, el poble nordamericà és el nostre aliat, tant en el moviment pacifista, com amb la lluita contra el Tractat del Gran Mercat transatlàntic USA-UE. Dit això, mentre als governs del Nord hi hagi un sistema capitalista que explota els països del Sud, desenvolupant la barbàrie de l'imperialisme als quatre racons del mon, nosaltres mantindrem "contra viento y marea" el nostre rebuig cap a l'hegemonia militar dels USA, i la seva propaganda de guerra disfressada de cultura de masses. Per això rebutgem el més de miler de bases militars que els USA tenen arreu del mon.

Per això rebutgem el paper de l'OTAN, aliança atlàntica amb un clar paper bel•licista i que viola el dret internacional, destruint amb els seus bombardejos no només països sencers - com Iugoslàvia o Líbia- sinó també la legitimitat de l'ONU. Veient el caos i la destrucció de la qual els nostres governs en son responsables com a membres de l'OTAN, qui pot acusar als moviments pacifistes d'arreu del mon de ser anti-nordamericans? És no tan sols el nostre dret, sinó també el nostre deure: donar suport als pacifistes d'arreu del mon per enfortir el moviment pacifista mundial.

Si la censura, la difamació i les intimidacions de la propaganda pro-occidental s'apliquen així a Europa...com han de ser les pressions cap als mateixos pacifistes nordamericans o israelians? Us ho diré: avui, com ara fa 100 anys amb la primera guerra mundial, són titllats de traïdors a la pàtria, d'odiar-se a si mateixos o de ser irresponsables. Per qui? Pels mateixos que financen la guerra i escriuen la història amb lletres de sang.

Alex Anfruns, membre d'Aturem la guerra Mollet

Share